viernes, 25 de agosto de 2023

 


Com diu un amic en temps difícils les institucions han de ser fermes.

Comunicat AVL

València, 25 d'agost del 2023

Davant de les darreres declaracions en els mitjans de comunicació del Conseller d’Educació, Universitats i Ocupació de la Generalitat Valenciana en què posa en qüestió l’autoritat lingüística de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, i en exercici de les competències atribuïdes en la Llei 7/1998, de 16 de setembre, de la Generalitat Valenciana, de Creació de l’AVL, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua fa constar que:
 
1) L’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana establix que «l’Acadèmia Valenciana de la Llengua és la institució normativa de l’idioma valencià» (art. 6.8). Qualsevol intent d’apartar-se del que prescriu l’Estatut comportaria una irresponsabilitat i un gran perjuí per a la societat valenciana i per a la normalització de la llengua pròpia.
2) El mateix Estatut d’Autonomia afirma que «la normativa lingüística de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua és d’aplicació obligatòria a totes les administracions públiques de la Comunitat Valenciana» (art. 41). Qüestionar l’obligatorietat dels pronunciaments de la nostra institució és qüestionar la norma institucional bàsica dels valencians: l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana.
3) La Llei de Creació de l’AVL precisa encara més el que disposa l’Estatut d’Autonomia pel que fa a l’obligatorietat dels pronunciaments de la institució: «Les decisions de l’AVL en l'exercici de les funcions que hi corresponen, hauran de ser observades per totes les Institucions de la Generalitat, pels Poders Públics, per la resta d'Administracions Públiques, el sistema educatiu, i els mitjans de comunicació, les entitats, els organismes i empreses, de titularitat pública o que compten amb finançament públic» (art. 5).
4) El fet de projectar la idea que pot haver-hi més d’una normativa lingüística és completament improcedent i allunyada dels objectius que ha de perseguir un govern. A més, posa en perill tot el sector cultural i educatiu i, en general, tots els àmbits d’ús de la llengua, que, amb la projecció de les noves tecnologies, necessita una llengua estàndard consensuada; un consens reconegut, gràcies a la tasca de milers i milers d’usuaris, per la majoria de la societat valenciana i que compta amb una llarga tradició ortogràfica (Normes de Castelló de 1932).
5) Entre les competències de l‘AVL que establix la Llei de Creació de la institució, a més de determinar la normativa oficial del valencià en tots els seus aspectes, també s’inclou, entre altres, la de fixar les formes lingüísticament correctes de la toponímia i l’onomàstica oficial de la Comunitat Valenciana; emetre i difondre informes o dictàmens i realitzar els estudis sobre la normativa i l’onomàstica oficial valenciana, i, finalment, vetlar per l’ús normal del valencià i defendre la seua denominació i entitat.
6) El fet de posar en dubte la mateixa AVL i la seua normativa lingüística, així com pretendre revifar un conflicte que s’ha demostrat socialment estèril i artificial, incidix negativament en la vertebració lingüística, cultural i social del nostre poble. El diàleg i el consens van presidir la creació de l’Acadèmia, com ho testimonia el preàmbul de la Llei de Creació de l’AVL que reproduïx el dictamen del Consell Valencià de Cultura. També el diàleg i el consens són els instruments que empra l’AVL en la seua actuació quotidiana com s’ha demostrat al llarg dels anys.
7) El valencià, la nostra llengua, la pròpia i històrica dels valencians, necessita que s’use en tots els àmbits de manera homogènia i que es dignifique. Qualsevol fragmentació o diversificació de la norma lingüística està fora del sentit comú, fora d’una visió de futur i fora del sentit institucional que esperem dels nostres governants.

martes, 22 de agosto de 2023

Herminio Almendros: un maestro de la Segunda República


 Introductor de las técnicas Freinet en la escuela española y en la cubana, Herminio Almendros fue, además, un renovador de la literatura para la infancia, tarea en la que destacó su actualización de la obra de José Martí. El autor de este libro, Ferran Zurriaga, realiza un recorrido por la vida y la actividad docente de Almendros a partir de materiales inéditos, cartas personales y testimonios de las personas más cercanas a él, para descubrirnos a una de las figuras más influyentes en la pedagogía moderna. 

Ferran Zurriaga i Agustí (Olocau, Valencia, 1938 - Olocau 2022), ya desde sus inicios y tras contactar con el Institut Cooperatiu de l’Escola Moderna, desarrolló una intensa tarea divulgadora de las técnicas Freinet. En 1974 funda la Asociación Española para la Correspondencia y la Imprenta Escolar y, en 1977, el Movimiento Cooperativo de la Escuela Popular. Asimismo, ha colaborado en la organización de les Jornades d’Investigació dels Quaderns Freinet, promovidas por la Fundació Càtedra Enric Soler i Godes.


Un consell: Llegir el llibre amb un ordinador per consultar la quantitat de noms que en ell apareixen, una història dels educadors soterrats en vida o en obra per la dictadura.

Una cita del llibre Pàgs 73, 74

“El trabajo  que yo pudiera hacer se centraría sobre la tesis que Almendros escribió para su doctorado en Cuba. Como sabes, versa sobre la inspección técnica. Por tanto serían unas cuartillas para analizar la función inspectora como “orientadora” del hacer del maestro. Almendros fue un inspector “operante”; los que conocemos aquí y ahora son “estorbos”, “inoperancias”. Por lo general el cuerpo de inspectores lo forman auténticos “desertores” de la pedagogía. Lo mismo cabe decir del cuerpo de directores. No necesito decirte que hay muy honrosas excepciones, pero el corto número de éstas es prueba muy evidente del fracaso rotundo de nuestro sistema escolar, el colosal desastre de nuestra pedagogía.”


Crónica sentimental de España

Crònica sentimental d'Espanya va aparéixer en forma d'articles en la revista “ Triunfo” l'any 1969, el seu autor Manuel Vázquez ...